LES DANSES BIARUDES
La notícia més antiga que coneixem de les danses biarudes fa referència a la festa de sant Cristófol de l’any 1596 i es conserva a l’Arxiu Històric Municipal de Biar. D’altra banda, l’any 1839, un article del Semanario Pintoresco Español, ens informa de que en les festes de Moros i Cristians també es ballaven les danses.
En l’actualitat, a la vila de Biar, les danses es ballen en diverses ocasions al llarg de l’estiu, sempre amb motiu d’una festa de barri o de la romeria a una ermita. Es tracta d’un tipus de celebració anomenat popularment “balls i carreres” en el qual es fan, a més de les danses, corregudes, salt, llançament de barra i altres jocs. La festa sempre acaba amb les danses, que són de participació oberta a tot el món i on els balladors no es disfressen ni es visten a l’antiga.
Des d’antic, començaren a interpretar-se amb banda de música, encara que hi ha testimonis que parlen de l’ús de la xaramita a les festes de barri de començaments del segle XX. Les danses consten de diverses melodies, que es ballen d’igual manera. Primer es fa una volta d’esquenes amb la parella i a continuació és fa sempre la mateixa passada, qué es una variant de la passada bàsica de jota, però de costat. Les danses s’obrin i es tanquen amb les parrandes, un tipus de seguidilla corrilla o rápida, que té la seua pròpia estructura de ball. Diverses vegades, també s’intercalen les parrandes enmig de les danses, per a trencar-hi la monotonia.
En algunes ocasions, especialment amb motiu de la Festeta de Setembre, al remat de les danses, el xaramiter fa sonar el fandango. Aquesta part queda reservada als millors balladors, que van rellevant-se, de manera que al mig de la plaça hi haja una o dues parelles. El fandango crea una gran expectació, ja que la balladora fa les passades que vol i tracta d’enganyar el ballador. Si ho aconsegueix arrancarà la rialla i els aplaudiments del públic congregat a la plaça.
BIBLIOGRAFIA
Cerdà Mataix, Joan-Antoni, “Por bailar las parrandas: passat, present i futur de les danses biarudes”, La Xitxarra. Publicació de Cultura Popular de la Vall de Biar, 1 (2004), Sant Vicent del Raspeig, Associació d’Estudis Tradicionals “Sagueta Nova” de Biar, pp. 47-59.